La societat del videoespectacle

Entrada Post-Entrega

2010-06-15T19:53:00.000+02:00

Conclusions

2010-06-08T14:56:00.000+02:00

Amb aquest blog estem comprovant que d'espectacles se'n veuen cada dia i n'hi ha per tot arreu. Uns són més fàcils de veure, l'espectacle per espectacle, d'altres es necessita una visió més objectiva i allunyada per reconeixe'ls com a tal, com por ser en la vestimenta dels alts càrregs en la societat d'avui en dia (la corona de Queen Elisabeth)... Però un cop ens adonem que l'espectacle és allò que sobresurt de la cotinianitat i que genera una atenció de l'observador sigui voluntària o involuntària podem veure com l'espectacle ens arriba diàriament, fins i tot al telenotícies amb novetats com pot ser una desgràcia climàtica. Les imatges d'aquestes desgràcies resulten espectaculars per als que mai n'han vist i es converteix en el boca-boca dels pròxims mesos (vessaments de petroli, tsunamis, terratrèmols...).
L'espectacle és el recurs per a cridar atenció i adonar-se de l'importància d'aquest fet. Com a futurs dissenyadors ens adonem amb aquest anàlisi que és completament normal que el merchandising avanci cap a l'espectacle i trobem que és un molt bon camí. El futur del disseny avança cap a l'espectacle.

Radar amb potes

2010-06-08T02:45:00.002+02:00

Una colla jove de gallecs van trobar una forma divertida de passar el temps, agafant un radar de velocitat de les autopistes obsolet i posar-se'l com a disfressa. La por dels conductors a aquest objecte es veu clarissimament amb les frenades sobtades quan veuen pel retrovisor un flaix provinent d'un radar.

Entrevista al noi "Toma Lacasitos"

2010-06-03T23:19:00.008+02:00

El passat dia 01/06/2010 en el programa de Santi Millan, UAU, a la cadena Cuatro, van convidar al noi "Pim Pam Toma Lacasitos" per a fer-li una entrevista. Aquest personatge s'ha fet famós gràcies a eines com ara el YouTube que han difós el seu espectacle per la xarxes d'internet. Aquest personatge un dia tornant cap a casa després d'una nit de festa va ser parat per a la policia, li van fer un control d'alcoholèmia, anava tant drogat i begut que va organitzar un espectacle amb la "mala sort" que precisament l'equip del programa Callejeros, de la cadena Cuatro, estava portant a terme un reportatge sobre controls d'alcoholemia. L'escena va ser gravada i difosa per la televisió. Va ser un espectacle tal, que la gent va penjar aquest fragment del programa al Youtube per fer-ne mofa. Milions d'usuaris d'aquest web van veure el vídeo i ara aquest noi s'ha convertit en una celebritat de la festa nocturna. El més sorprenent de la nova era del Youtube és que la gent ja no és famosa per haver fer quelcom important, útil o sorprenent sinó que ho és per a fer el ridícul o muntar espectacles. Programes com APM (programa d'humor) ha emès aquestes imatges reiterativament per a burlar-se del fet, tot contribuint a la popularització del noi. Aquesta popularització s'ha fet tan massiva que fins i tot criden aquest personatge per a intervenir en festes, per a fer-li entrevistes, per a dinamitzar espectacles, etc.

Primer part de l'entrevista:

Segona part de l'entrevista:

Sabateria?

2010-06-03T23:06:00.004+02:00

SONS – Shoes Or No Shoes és una botiga de sabates situada a Kruishoutem (Cruyshautem), a l'Est de Flandes, Bèlgica.

Aquest establiment s'allunya de les sabateries que estem acostumats a veure creant una escena amb el seu producte. Aquest fet fa que molts compradors vegin en aquesta botiga un lloc especial. En la societat del consumisme és molt important la sorpresa davant d'allò que ens ofereixen ja que escullirem anar a comprar a un lloc o a un altre segons l'impressió que ens generi cada establiment.

Espais espectacle

2010-06-03T22:56:00.007+02:00

També trobem reflectida la Societat de l'Espectacle en l'arquitectura i l'interiorisme. L'abundància del color, les formes voluminoses i curvilínies ajuden a que el conjunt sigui una forma d'espectacle. En podem veure algun exemple:

Anuncis impacte

2010-06-03T22:39:00.007+02:00

Aquí tenim un recull d'anuncis els quals la seva funció és afectar a l'espectador i fer-lo reflexionar. Tots ells són anuncis situats a la via pública ja que és un bon lloc per arribar a l'espectador. S'entrecreuen amb la vida quotidiana de la gent per a crear-los major sorpresa.

Anuncis que necessiten intervensions

2010-06-03T16:30:00.006+02:00

Molta gent té l'afició de desfigurar l'espai públic pintant-lo i escrivint sobre ell. Sharpie, una empresa de retoladors permanents, ha elaborat una campanya basada en una serie de tanques publicitaries amb un espai per a què la gent experimenti l'emoció de crear un graffiti.

Fregant el perill

2010-06-03T14:25:00.007+02:00

Wall of death

System of a Lego

2010-06-03T14:11:00.004+02:00

System of a Lego és un grup de videoclips fets per Amateurs que utilitzen les cançons del grup de música "System of a Down" tot transformant-les en una paròdia espectacle mitjançant els ninots de Lego. Aquest recurs s'ha extès al món del Youtube i actualment hi ha molts més videoclips a la xarxa on surten stopmotions amb els ninots de Lego amb diferents cançons de diferents artistes.

Subtitols fakes

2010-06-03T13:58:00.004+02:00

Una nova beguda

2010-06-02T14:55:00.004+02:00

Al món del màrqueting és molt important l'espectacle, així com també el bon disseny lligat a l'espectacle. Aquesta marca ha generat un envàs en forma de bossa de suero tenint en compte que el producte és vermell, d'aquesta manera sembla que el que s'està venent sigui sang. Això fa que el consumidor es senti encuriosit pel producte i se li generi la necessitat que comprar-lo.

Del comic a l'objecte espectacle

2010-06-02T14:53:00.000+02:00

Espectacles d'ignorància

2010-05-30T16:57:00.003+02:00

En aquest vídeo veiem un recull que va fer la serie televisiva APM amb talls televisius sobre d'espanyols ignorants i mal informats parlant sobre Catalunya i el català. Veiem que també es genera espectacle quan hi ha ignorància i desinformació.

Espectacles dins d'espectacles

2010-05-30T16:37:00.002+02:00

En el vídeo que tenim a continuació podem observar un espectacle: al descans d'un partit de basquet apareix la mascota de l'equip ballant al centre de la pista juntament amb les animadores. Però dins d'aquest esdeveniment es genera un altre espectacle: la mascota es menja una de les noies que està ballant.

Incongruències de carrer

2010-05-30T16:17:00.010+02:00

El Sudoku més fàcil del món

W Caballeros/ W Senyoras?

WC del museu de ciència ficció

En certes hores es respecten els peatons

Dels 40 que vares botar 56 diuen que la TV no respecte
l'horari infantil. Per no parlar dels 11 que van dir que si!

Dos piscines igual, amb la mateix capacitat i fins i
tot la mateixa família a dins... La de l'esquerra és el
doble de cara!

Patatas pasadas?

Detergent de roba

Falços subtítols, l'espectacle de Hitler

2010-05-30T13:47:00.009+02:00

El fragment de la pel·lícula de El Hundimiento on Hitler és informat de les pèrdues de poder del seu règim, ha arribat al Youtube amb clau d'humor. Molts videoaficionats han generat uns subtítols per aquest escena per reivindicar o burlar-se de diversos fets com ara, el 2-6 del Madrid-Barça de la temporada anterior, els drets d'autor de l'SGAE, etc.

(Video perillós i provocatiu pels "estetes", apareix la Comic Sans)

Lost, un fenomen social portat a l'espectacle

2010-05-28T19:49:00.003+02:00

La serie televisiva Lost, ha generat un gran mite al voltant seu tot creant un fenomen social estes entre la joventut dels EEUU i Europa. El mite de la serie "perfecte" ha desenvolupat tal expectativa que ja no només és un programa televisiu sinó que per a molts és una conversa, una estona, una manera de socialització, una forma de pensar, en el fons un espectacle. El passat diumenge dia 23 de Maig es va emetre l'últim capitol, amb ell van finalitzar un munt l'activitats que els seguidors de la serie duien a terme al voltant d'aquest afer social. Com no és d'estranyar aquest últim capítol ha generat una gran polèmica ja que no ha assolit les expectatives d'un gran nombre de seguidors. I això ha provocat que sorgissin materials videografics com el que adjuntem a continuació.

Mites cientifics en clau d'espectacle

2010-05-28T18:37:00.007+02:00

MythBusters, Caçadors de Mites en català, és un programa de televisió estatunidenc de divulgació científica emès per Discovery Channel. Està protagonitzat pels experts en efectes especials Adam Savage i Jamie Hyneman ajudats per Tory Belleci, Grant Imahara, Kari Byron i Jessi Combs. Usen els seus coneixements i habilitats per a posar a prova la validesa de les lleis urbanes i altres creences de la cultura popular sotmesa al mètode científic.

Els Caçadors de Mites generalment comproven el mite amb dos passos: en primer lloc intenten recrear els fets tal i com es descriuen en el mite. En els primers episodis aquesta part s'anomenava "repetir les circumstàncies per reproduïr els resultats". S'intenta reproduir exactament les situacions que s'expliquen en el mite, per veure si els resultats afirmats són correctes. Si fallen, en un segon pas, intenten ampliar els paràmetres perquè es produeixin els resultats descrits. Moltes vegades l'aplicació dels paràmetres es realitza fins a extrems impossibles a la realitat, de manera que queda demostrada la impossibilitat del mite. Moltes vegades la resolució del mite implica la construcció d'objectes i màquines per a estudiar el mite. Jamie i Adam fan servir els seus extensos coneixements d'engenieria i construcció per a crear-los.

Aquest exemple ens servirà per a entendre com un tema tan seriós com la ciència o els mites socials pot arribar a formar part del món del video-espectacle d'una forma molt interessant, acorada i sorprenent.

Videos:

Mites que s'han plantejat:
¿Puede la voz humana romper cristales? - Confirmado.
¿Puede una moneda arrojada desde un edificio alto asesinar a un peatón? - Cazado.
¿Un ventilador de techo es capaz de decapitar a una persona? - Cazado.
¿Sumergirse bajo el agua protege de los disparos de un arma de grueso calibre? - Confirmado.
¿Es posible romper un cerrojo con el disparo de un arma? - Cazado.
¿Un tanque de gasolina explota con el disparo de un arma? - Cazado.
¿Se puede burlar un cerrojo digital de puerta con huellas digitales falsas? - Confirmado.
¿Un ninja puede atrapar flechas en pleno vuelo? - Cazado.
¿Una persona puede hundirse totalmente en arenas movedizas? - Cazado.
¿Pueden las cucarachas sobrevivir a una catástrofe nuclear? - Cazado.
¿Puede un desfile militar derribar un puente? - Cazado.
¿Existe una frecuencia sonora que consiga provocar que alguien defeque? - Cazado.
¿Las armas modernas (rifles o revólveres) se pueden disparar bajo el agua y resultar mortales para una persona que se halle cercana? - Confirmado.
¿Pueden burlarse alarmas detectoras de calor y de movimiento? - Confirmado.
¿Se puede hacer volar un globo de plomo? - Confirmado.
¿Se puede burlar al alcoholímetro? - Cazado.
¿Se puede respirar de un neumático bajo el agua? - Cazado.
¿Si se lanzan balas a un fogata se corre peligro de muerte? - Posible
¿Es posible que una arma cargada se dispare sola dentro de un horno caliente? - Confirmado.
¿Es posible hacer flotar un barco hundido con pelotas de ping-pong? - Posible.
¿Es posible escapar de la la cárcel con cabello amarrado o con papel higiénico enrollado? - Posible.
¿Es posible escapar de la cárcel con sábanas atadas unas a otras? - Confirmado.
¿Se puede hacer volar un planeador de hormigón? - Posible.
¿Realmente el hombre llegó a la luna el 21 de julio de 1969? - Confirmado.
¿Es posible hacer olas de tamaño adecuado para surfear lanzando explosivos al agua? - Cazado.
¿Es posible crear una lengua de fuego con serrín? - Confirmado.
¿Se puede salir volando por los aires únicamente con 200 globos de cumpleaños atados a su cuerpo? - Cazado.

Ironia d'esdeveniments politicament incorrectes

2010-05-28T18:27:00.004+02:00

Vivim en una societat on costa fer ironia sobre fets quotidianitats considerats politicament incorrectes, veiem però que l'humor és una acció que ajuda a veure aquests temes des d'una prespectiva diferent i alhora igual de crítica.

Esports frikis

2010-05-27T23:56:00.007+02:00

Els esports en sí són, com ja hem dit prèviament en una altra entrada, un espectacle per cohesionar la societat, però cada cop els esports que apareixen nous ens sorprenen més del que ens podem imaginar. En la seva època, l'esport de "Curling" ja ens va sobtar... Què és això d'anar amb una escombreta fent el camí a una bola pel gel? Com podem veure és la petanca portada al gel. Ara mateix hi ha més esports que surgeixen creant aquest espectacle per la seva novetat, d'uns més normals, d'altres més estrafalaris.

Chessboxing

Hockey subacuàtic

Cerimònies universitàries

2010-05-27T18:39:00.003+02:00

L'espectacle des de sempre ha servit com a mitjà per reafirmar un esdeveniment important. A l'antiguitat, fets com arribar a l'edat adulta o convertir-se en dona ja es festejaven amb un gran espectacle anomenat "cerimònia". Actualment estem envoltats de cerimònies, sense anar més lluny la celebració de l'aniversari. Com ja hem dit en l'apartat de la cohesió de l'esglesia, de celebracions també se'n consideren els casaments que simbolitza un canvi en la vida de la persona, l'estat de ser solter a la creació d'una nova família.

Les cerimònies universitàries també són espectacles. Qui no té en ment l'imatge de la típica cerimònia de final de High School als Estats Units? A l'occident potser no són tan espectaculars però també n'hi ha.

Exhibició d'habilitats espectaculars

2010-05-27T18:34:00.003+02:00

Tenir un espectacle dins el restaurant és una cosa molt recurrent, n'hi ha que són simples actuacions musicals o de monòlegs. Però n'hi ha que van una mica més enllà:

Els restaurants japonesos on la cuina està tot just al costat i es veu com cuinen amb una rapidesa i eficacia sorprenent, aquesta cuina fan que estigui al costat de les taules per a que al mateix temps actui com un espectacle afegit.

Els barmans amb les seves "coreografies",

Pizzeros quan fan la massa.

Imaginació espectacle

2010-05-27T17:30:00.000+02:00

Cohesionar les comunitats religioses

2010-05-27T16:05:00.003+02:00

Misses

Processons

Casaments

Funerals

Batejos

Comunions

L'espectacle per inculcar respecte

2010-05-27T16:03:00.011+02:00

Inculcar respecte a través de l'indumentària i objectes que porten les persones amb un alt carreg en una societat s'ha practicat des de l'època faraònica. Actualment veiem com encara hi ha ocasions on es pot veure aquest espectacle per inculcar respecte, com podria ser per part dels reis o els caps de les esglesies.

Tutankamon

L'imperi Romà

Queen Elisabeth i la seva corona

Urbi et orbi

Cohesionar a les societats

2010-05-27T16:02:00.002+02:00

Cohesionar a les societats a través de l'espectacle.

Els espectacles, des de sempre, han servit en part com a cohesió de la societat. En l'època de l'imperi romà, els colisseus ja recreaven espectacles tot agrupant a la plebe i creant així un sentiment de grup. Està comprovat que les reunions uneixen, i més si aquestes reunions es fan per entreteniment. Actualment podriem dir que el colisseu de la nostra era és un camp de futbol. Tot i això hi ha molts més esdeveniments que cohesionen les societats d'avui en dia. Es creen dies especials per rememorar fets excepcionals que ha viscut o patit un grup en concret, sigui a nivell nacional o internacional.

Diferents exemples:

Desfilada en el dia de la constituació

Manifestació contra la guerra, Barcelona

Cheerleaders

2010-05-27T16:01:00.002+02:00

Les Cheerleaders amb el seu espectacle ajuden a fer més amena l'espera entre les diferents parts dels partits sigui de bàsquet o de rugby sobre tot. En la cultura nord americana, l'equip de cheerleaders és un esport més que es practica fins i tot per convalidar crèdits de l'universitat. Existeix també un concurs en forma de festival dels millors equips universitaris de cheerleaders.

Olimpiades

2010-05-27T16:00:00.002+02:00

L'espectacle de les diferents olimpiades

Beijing 2008

Barcelona 1992

Globetrotters

2010-05-27T15:58:00.002+02:00

De la competició esportiva en fan un espectacle

Obra musical Santos

2010-05-27T15:57:00.001+02:00

Carles Santos, pianista, es dedica a fer representacions sobre el seu piano de cua com a espectacle.

Miquel Barceló

2010-05-27T15:52:00.005+02:00

Miquel Barceló va utlitzar l'espectacle de la creació de l'obra per cridar l'atenció sobre la seva obra pictòrica.

Apologies

2010-05-27T15:45:00.004+02:00

Apologia als Caça Fantasmes:

Original:

Apologia de Volaré de Domenico Modugno

Dia de l'orgull friki

2010-05-27T15:33:00.009+02:00

L'espectacle es crea per cridar l'atenció de la joventut sobre les aficions poc comunes.

Dia de l'orgull Gay

2010-05-27T15:30:00.007+02:00

L'espectacle en aquest cas es crea per cridar l'atenció sobre una problemàtica social.

Producte espectacle

2010-05-26T15:44:00.006+02:00

Veure el vídeo del funcionament

Ciutat o espectacle

2010-05-26T15:39:00.004+02:00

Em escollit aquesta imatge per la clara manera de representar una ciutat tot creant espectacle i exageració d'aquests indrets. Percebem el caos en el color i el fum, però també en la destrucció de l'indret i la falta d'humanitat. L'única font de llum que hi ha son unes faroles enceses a la part inferior de l'imatge. La poca llum natural que entre està filtrada per aquest gran núvol de fum i boire. L'espectacle el veiem en la manera que l'autor mostra la ciutat: d'una forma teatral on tots els elements semblen sortits de la ficció.

En podem veure un altre exemple en aquesta fotografia

Media Culture and the Triumph of the Spectacle

2010-05-24T21:22:00.004+02:00

During the past decades, the culture industries have multiplied media spectacles in novel spaces and sites, and spectacle itself is becoming one of the organizing principles of the economy, polity, society, and everyday life. The Internet-based economy deploys spectacle as a means of promotion, reproduction, and the circulation and selling of commodities. Media culture itself proliferates ever more technologically sophisticated spectacles to seize audiences and increase their power and profit. The forms of entertainment permeate news and information, and a tablodized infotainment culture is increasingly popular. New multimedia that synthesize forms of radio, film, TV news and entertainment, and the mushrooming domain of cyberspace, become spectacles of technoculture, generating expanding sites of information and entertainment, while intensifying the spectacle-form of media culture.

Political and social life is also shaped more and more by media spectacle. Social and political conflicts are increasingly played out on the screens of media culture, which display spectacles like sensational murder cases, terrorist bombings, celebrity and political sex scandals, and the explosive violence of everyday life. Media culture not only takes up expanding moments of everyday life, but also provides ever more material for fantasy, dreaming, modeling thought and behavior, and identities.

(...)

Fragment tret de Media Culture and the Tiumph of the Spectacle, de Douglas Kellner

L'home elefant

2010-05-24T19:22:00.002+02:00

Sinòpsis:

Durant l'època victoriana, Frederick Treves, un cirurgià famós de Londres, descobreix en una atracció de fira l'"home elefant", un desgraciat a qui una malaltia havia hipertrofiat i deformat horriblement la cara. Treves s'adona que aquell ser, que en realitat es diu John Merrick, no és cap idiota com la gent creu, sinó que té una gran sensibilitat i intel·ligència. Com que Merrick pateix bronquitis aguda, Treves l'arrabassa de les mans del seu "propietari", el borratxo Bytes, que el maltractava. Però Bytes no es resigna a perdre la seva font d'ingressos i segresta Merrick per endur-se'l a Bèlgica, on l'explota com un animal durant dos anys. Ajudat per uns nans, Merrick aconsegueix fugir i tornar a Londres.

Aquesta pel·lícula tarcta el concepte de l'espectacle que es produeix a partir de les desgràcies aliènes. Un home que neix amb una deformació es converteix en una curiositat desagradable per part de la societat. L'única forma de sobreviure per aquest "home elefant" és viure de la seva desgràcia i exhibint-la com a espectacle.

Samarretes espectacle

2010-05-24T18:38:00.006+02:00

Marques que generen un espectacle posterior

2010-05-24T17:25:00.005+02:00

Tipografia espectacle

2010-05-24T17:11:00.006+02:00

http://www.comicsansdestroyer.com/

La tipografia Comic Sans entraria dins del món de l'espectacle gràcies al seu poder de convenciment dins d'un públic comú i distanciat del món del disseny. És una tipografia que, tot i ser molt senzilla i poc estètica, un gran nombre de gent l'utilitza de forma quotidiana. Totes les revindicacions en contra d'aquesta tipografia fan que es converteixi en un espectacle.

Videoclips d'humor

2010-05-24T17:03:00.001+02:00

Mods

2010-05-24T15:21:00.003+02:00

Grunge

2010-05-24T15:20:00.003+02:00

Rockabilly

2010-05-24T14:57:00.005+02:00

Rasta

2010-05-24T14:51:00.010+02:00

Okupa

2010-05-24T14:30:00.004+02:00

Rocker

2010-05-24T14:28:00.006+02:00

Beatnik

2010-05-24T14:27:00.003+02:00

Teddy boys

2010-05-24T14:21:00.006+02:00

Emo (emotional)

2010-05-24T14:21:00.005+02:00

Skinhead

2010-05-24T14:20:00.014+02:00

El moviment skin està molt socialment relacionat amb els neonazis tot i que actualment hi ha moviments skins antinazi on precisament promocionen la violència contra tot allò que sigui nazi.
Ho podem veure en les següents dues imatges:

Hippie

2010-05-24T14:20:00.013+02:00

Metal

2010-05-24T14:20:00.012+02:00

Punk

2010-05-24T14:19:00.002+02:00

Revindicació sempre implica espectacle

2010-05-24T14:11:00.006+02:00

Un canvi de mentalitat en la societat comporta sempre una reivindicació d'aquells que consideren trencar amb la mentalitat passada. Aquests canvis de pensament i maneres de fer es mostren cíclica i periòdicament en l'història de la humanitat. En el passat, els cicles eren més llargs i era tota la societat sencera la que els experimentava com per exemple el pas del negativisme i exaltació dels sentiments de l'època romanticista al seny i positivisme de l'època de l'ilustriació i el segle de les llums.

Actualment, en l'època moderna, podem veure petits canvis de mentalitat sobre tot en el jovent, qui mostra el seu inconformisme amb la societat tot canviant el seu estil de vida i mostrant-lo exhibicionistament per reivindicar-se. L'indumentària, la música que escoltava, els seus idols, la seva manera de fer, caminar i parlar, tot són elements d'espectacle. Ha de ser vistós i xocar per trencar amb l'estil anterior.

A continuació parlarem de cada una de les "modes" espectacle que han existit al llarg de l'últim segle.

Jimmy Jump

2010-05-24T13:38:00.010+02:00

Jimmy Jump és un personatge que es dedica a intervenir en escenes públiques tot interrompent allò que s'està duent a terme. L'anomenen el 'saltador'. El seu objectiu és que el món sencer somrigui amb les seves divertides i genials actuacions.Per aconseguir-ho està disposat a atendre qualsevol tipus de proposició que, si li agrada i ho veu convenient, realitzará brillantment. La seva manera d'actuar podrà ser objecte de debat, peró en cap cas et mostraràs indiferent davant la seva causa universal del saber estar i sentir-se implicat amb el que fa.

Jimmy Fashion va començar al món de la moda l'any 1995 on es va adonar que el seu món era l'espectacle. El que no sabia és que estava predestinat a ser un famós showman. També ha partic Jimmy se les ingènia per a poder entrar a qualsevol acte relacionat amb l'espectacle. Ha saltat a escenaris teatrals, discoteques, programes de televisió,festes i inauguracions, a la Cerimònia cineasta dels Goya...

"Que és el meu salt el meu tresor,
que és la fama la meva llibertat,
la meva llei la força i el vent,
la meva única pàtria Jimmy Jump"

Vídeos de les seves accions:

Aplicacions

2010-05-24T12:47:00.004+02:00

APM (Alguna Pregunta Més) és un programa d'humor que emet TV3 setmanalment. Aquest programa juga amb el videomuntatge de diferents escenes per crear burla televisiva. S'allunya dels programes de zapìng més tradiconals ja que el seu equip de creació a part de decidir quines escenes surten al programa juguen amb altres imatges que ajuden a emfatitzar aquesta burla. Aquestes escenes que s'introdueixen normalment son sempre les mateixes, la qual cosa permet que el públic conegui el significat de l'imatge i la pugui relacionar amb altres escenes ja vistes anteriorment. Al cap del temps ajuda a que aquestes frases es facin comuns entre el public del programa i que aquest les reconegui com a seves. Quan un programa triomfa, normalment, es crea una serie d'afers al boltant d'aquest, per exemple aplicacions com ara http://www.estoesdemasiadoparamicabeza.biz/ on apareixen una sèrie de botons que en ser clicats sonen frases del programa APM que s'han convertit en cootidianes, comunes i mítiques.

Gorillaz, l'espectacle virtual

2010-05-24T03:00:00.006+02:00

Gorillaz és un grup de música on els seus integrants fan concerts virtuals. El grup està entre la ficció i la realitat: Jamie Hewlett il·lustra uns personatges que donen cos als veritables integrants del grup i, junt amb el vocalista, van inventar una història estrafolària de Gorillaz.

Els seus concerts són ben bé un espectacle visual amb grans pantalles on s'hi visualitzen videoclips il·lustrats o concerts virtuals amb els integrants fets amb 3d.

Definició de Net Art

2010-05-23T17:47:00.002+02:00

La denominación Net.Art se viene aplicando a las obras que tan sólo se pueden disfrutar a través de Internet. Puesto que Internet es a la vez soporte de creación y lugar de exposición, la producción de Net.Art resulta permanentemente accesible desde la red a cualquiera de sus usuarios. Una de las principales aportaciones del Net.Art al mundo del arte es su capacidad alternativa para abordar de forma conjunta e indisoluble arte y comunicación.

Para completar esta pequeña aproximación, incluiré un fragmento de la entrevista que le hizo el portal netart a Nilo Casares, comisario crítico de arte en Valencia:

“El netart es arte o producción cultural que utiliza internet como su medio primordial o que lo toma como sujeto de referencia. Arte en el cual internet la condición necesaria y suficiente para que el mismo exista. De esto se pueden deducir una serie de conclusiones: Las principales podrían ser la referencia a la participación y/o la creacion colectiva, los estudios de diseño sobre la interfaz, la interactividad o referencias a la ilusión de la misma (reactividad, autogeneracion por codigo, etc), el streaming (utilizar la red como medio pero emitiendo desde un punto geografico ‘fisico’), etc. Es tal vez por esto que en realidad engloba a todas las actividades que refieres en la pregunta: software-art, web-art, netart, code-art, etc. En esto tambien entra el tema de la distribución.

Los que conocen mi obra y postura, saben que soy ‘de la vieja escuela’. Manejo un concepto más atado a aquel momento en el cual surgió internet, donde todos estábamos mezclados y no existían muchas diferencias o ghetos artísticos. Estaba todo por descubrir y definíamos el netart como una postura de descentralizacion del discurso artistico-institucional imperante y donde la investigación y el descubrimiento de posibilidades creativas en este medio eran descubrimientos ‘día a día’. Todos éramos músicos, artistas de la interface, software-artistas, etc. Todos explorábamos todo, sin más dirección que la curiosidad y las posibilidades que este nuevo medio nos deparaba. Por ejemplo, el pasaje de ser un ‘músico’ a ser un artista del codigo era mucho más confuso y atado al proceso en sí de nuestra investigación creativa del momento. Al pasar algo sonoro a datos, lo podemos retraducir a una imagen, etc.

En este sentido, defino tres épocas marcadas dentro del corto-largo trayecto del netart:

1er período/ Caja de Juegos (1995-1997)
Marcado por la curiosidad ante este medio, es donde se desarrollaron las posturas estético-formales, los procesos y (casi) todas las experimentaciones relativas al medio y al formato en sí, haciendo más hincapié en el deslumbramiento por las herramientas y los procesos tecnológico-sociales.

2do período/ GLAM NETART / fenomeno dot com (1999-2001)
Con el surgimiento del boom de las dot com, aparece un nuevo parámetro, que es la intervención institucional, sponsoreo e interés general en el desarrollo de este arte, muchas veces apostando a proyectos más tecnológicos o referidos a la ‘estética del interfaz’, que de contenido. Tal vez buscando también la ‘re-objetualización’ de la obra. Esto generó un empuje inusitado y para nada esperado por los artistas. Es lo que llamaría el período del ‘glamour’ y coqueteo institucional. Es también, y como bien lo expresa Josephine Bosma, una etapa de ‘americanización’ (por Norteamérica) del discurso del netart, con un desplazamiento más hacia el costado del espectáculo. ¿Un ejemplo? La conjunción The Webby Awards/SFMOMA. Este período es menos evidente en el ámbito latinoamericano, debido a la ‘inercia institucional’ (salvo honrosas excepciones, las instituciones son más ’sensiblemente permeables’ a las tendencias del mercado cultural referidas al eje norte-sur).

3er período/ Calma y Ruido / post_netart (+2002)
Luego de la explosión y posterior aquietamiento de la marea dot com, sobrevino una aparente calma, donde aún se escuchan los ecos del ruido provocado por los fuegos de artificio excesivamente optimistas. Maduración lógica, tanto ruido provocó una especie de repensamiento de la actividad creativa y el medio. En este momento es cada vez mayor el surgimiento de grupos de desarrollo, grupos de estudio acerca de licencias creative commons y copyleft, y
comunidades de diferente índole trabajando desde el software libre, interoperabilidad modular, la vuelta a la efervescente actividad de listas de intercambio y distribución. Realmente es auspiciosa esta nueva etapa donde, además, se visualiza una apertura mayor dentro de lo que es internet, para consolidar otros espacios de red, llámese redes wireless, GPS, etc. La idea de trabajo creativo en red ha sido digerida, catapultada y ahora
ampliada a otras configuraciones.”

Para ejemplificar y explorar un poco el terreno online del net.art, propongo que visiteis los siguientes trabajos:

Antoni Abad [1.000.000]

Dora García [heartbeat]

http://raulmo6.blogs.uv.es/

Expresió Net.art

2010-05-23T17:31:00.009+02:00

Al 1995, un artista eslovè anomenat Vuk Cosic va identificar la expresió "net.art" en un inteligible missatge de correu electrònic corrupte. Ben aviat va desaparèixer el signe de puntuació, i el terme "net art" no va tardar a arribar entre els artistes i persones afines a l'escena artística dels nous medis. Va passar a definir l'activitat artística basada en Internet.
Trobem els seus orígens a l'Europa de l'Est, d'on procedeixen molts dels artistes més destacats dels primers anys del "net art", com per exemple Alexei Shulgin i Olia Lialina, els dos residents a Moscú. Després de la caiguda del Mur de Berlín i el declivi de la Unió Soviètica els artistes de la regió es van trobar davant d'una perspectiva única del procés de transformació cap a la era "puntocom": vivien en una societat de ple trànsit del socialisme al capitalisme, un fenòmens amb grans paral·lelismes amb la privatització d'Internet.

Comparada amb altres formes d'art i noves tecnologies, el net art és una tecnologia força barata per a la creació artística i per això més accessible per a artistes de mitjans limitats. Moltes de les tecnologies bàsiques són gratuïtes i tot el que és necessari per l'artista, a més a més d'idees i cert coneixament tècnic, només és necessari un ordenador, un mòdem i una connexió a Internet.

Exemples de net Art.
Artport

Concepte vídeo

2010-05-23T17:06:00.005+02:00

Del diccionari:

Vídeo s. m. [de l'angl. nord-americà video, i aquest, del ll. video, primera pers. del pres. d'indicatiu de vidēre 'veure'] ELECTRON/ TV

1. Banda de freqüències corresponent als senyals d'imatge de televisió.

2. 1. Magnetoscopi d'ús domèstic que utilitza cintes magnètiques normalitzades. 2. CIN Pel·lícula enregistrada en vídeo

Gran diccionari de l'Enciclopèdia Catalana. ©

Video
(Del ingl. video, y este del lat. vidĕo, yo veo).

1. m. Sistema de grabación y reproducción de imágenes, acompañadas o no de sonidos, mediante cinta magnética.

2. m. Grabación hecha en vídeo.

3. m. Aparato que graba y reproduce mediante cintas magnéticas imágenes y sonidos procedentes de la televisión o de otro aparato de vídeo.

Diccionario de la Lengua Española.©

Video

1. m. Técnica para grabar cintas de imagen y sonido (videocasetes) por métodos electromagnéticos, que se sirve de una cámara, un magnetoscopio y un televisor.

2. Aparato para grabar y reproducir videocasetes:
se ha comprado un vídeo estéreo con cuatro cabezales.
Es sinónimo de magnetoscopio.

3. Filmación obtenida mediante este sistema:
están viendo un vídeo de uno de los partidos de su próximo rival.

4. col. Videocasete:
pon el vídeo donde está grabado el programa de ayer.

Diccionario de la lengua española © 2005 Espasa-Calpe

icones del cinema freak

2010-05-23T13:31:00.006+02:00

Els Troopers de Star Wars:

R2D2:

Celebrities without make up

2010-05-23T13:23:00.004+02:00

Un altre espectacle és el que es crea quan es veu la veritable identitat dels icones actuals de bellesa.
Dove va fer un anunci per fer-nos adonar que la bellesa que veiem a la televisió i als anuncis és falsa.

http://seehere.blogspot.com/2006/08/celebrities-without-makeup.html

Balls frikis

2010-05-23T13:02:00.003+02:00

D'un anime

Ball de l'anime

Gent que l'imita

i més

Rus ballant

Imitant el Michael Jackson

més

El Net Art a finals del segle XX

2010-05-23T12:22:00.006+02:00

A finales del milenio, la red se ha convertido en un territorio de inversiones millonarias por parte de las grandes corporaciones multinacionales y los net artistas se enfrentan a las exigencias del mercado. Lentamente los paradigmas del arte tradicional se vuelven a imponer y parecen querer absorber al net.art. La comercialización de este tipo de obras se convierte en tema de debate y también en objeto de acciones de sabotaje simbólico. Ya hemos reseñado que en el año 1998, Olia Lialina se posiciona claramente en el debate sobre los pros y los contras de la comercialización del net.art creando la primera galería virtual.

Con el objetivo de rescatar el primer espíritu del net.art, aparece en el año 1999, 0100101110101101.org, un colectivo de artistas italianos, encabezado por el mítico Luther Blisset. Con sus acciones el grupo rechaza la falsa interactividad de muchos proyectos e invita al usuario "a disfrutar de la obra de forma impredecible, alejándose de las previsiones del autor, sacándola de su rutina habitual (artista/galería/museo/web) y reutilizándola en un nuevo contexto". En rápida sucesión 0100101110101101.org hackea: Hell.com (una plataforma de ciberartistas muy elitista), el sitio de Jodi y Art.Teleportacia, evidenciando las contradicciones implícitas en el desarrollo de este medio.

Alexei Shulgin manifiesta su punto de vista en FuckU-FuckMe, donde pone a la venta por 500 dólares cada uno, "unos aparatos que proporcionan la más completa solución al sexo por control remoto en Internet; un sistema con un interfaz intuitivo que permite al usuario concentrarse completamente en la comunicación sexual". La página se carga rápidamente y las imágenes son muy explicativas...

Mientras que en la red se debaten los conceptos de original, plagio y reciclaje, de apropiación y copyright, Mark Napier continúa su particular reflexión aplicada al desarrollo de los recursos técnicos con la creación de Riot, un navegador multiusuario que realiza un collage automático de la página que se desea visualizar, junto a las tres últimas que han sido visitadas desde el sitio.

El potencial creativo de Internet y la accesibilidad de sus herramientas, que brindan a cualquiera la ilusión de convertirse en un artista, es cuestionado en Hommage to Mondrian de Teo Spiller, un proyecto que desafía al usuario a crear su propia versión de una famosa obra de Mondrian. El juego que, en un primer momento parece ser muy sencillo, se complica a cada paso y el resultado suele ser muy distinto del esperado.

La representación gráfica de las palabras protagoniza el proyecto de Christa Sommerer y Laurent Mignonneau, Verbarium, donde es posible crear un organismo tridimensional, tan sólo escribiendo una palabra o una frase en cualquier idioma. Los textos enviados, que funcionan como códigos genéticos, contribuyen a componer la imagen colectiva del herbario virtual y los visitantes pueden seleccionar cualquier fragmento para leer el mensaje correspondiente.

La narrativa hipertextual se desarrolla en distintas direcciones. Por un lado, Jaka Zelenikar persevera en sus investigaciones en el ámbito de la net.poesía visual en Type, una máquina de escribir audiovisual e interactiva que permite al usuario redactar cartas de amor. Por el otro, Mark Amerika presenta PHON:E:ME, que consiste en tres partes: una secuencia de breves textos, una serie de vídeos y una remezcla de once voces electrónicas, ritmos y composiciones sonoras. Sin embargo, esta estructura aparentemente sencilla conduce al usuario en un mundo complejo, en el cual debe navegar abandonando cualquier esperanza de desarrollo lineal.

Basado en un cuento de Jorge Luis Borges, el proyecto de Natalie Bookchin The Intruder donde, a través de diez juegos, se cuenta la historia de dos hermanos enamorados de la misma mujer. El trágico desenlace del relato (finalmente el hermano mayor mata a la mujer) se refleja en el carácter violento de los juegos. El usuario tiene que superar pruebas tales como capturar palabras, destruir naves espaciales, jugar a ping-pong con una mujer como pelota, atrapar los objetos que caen de una vagina o participar en un duelo al estilo del lejano oeste.

Mientras que desde Belgrado, durante los bombardeos, la radio B92 continúa transmitiendo las voces de la disidencia vía Internet y los desplazados y refugiados se multiplican, Heath Bunting y Olia Lialina conciben Identity Swap Database, una base de datos para todos aquellos que quieren o necesitan cambiar de identidad. Trata de la identidad, desde el punto de vista genético el proyecto Genochoice del colectivo PaperVeins, donde el usuario puede crear un clon de sí mismo o elegir las características psico-físicas de su niño. Tras la lectura del posible código genético, Genochoice propone varios cambios y mejoras, acompañados por los respectivos precios. Si el visitante acepta las condiciones, recibe un correo informándole de que ha empezado el desarrollo de su criatura.

Jodi afina su inquietante estrategia con OSS, un proyecto especialmente agresivo, cuya principal habilidad consiste en imitar el sistema operativo de un ordenador enloquecido. OSS, que está disponible también en CD ROM en una versión más extensa, llena la pantalla del usuario de pequeñas ventanas, que aumentan en número y rapidez proporcionalmente a la velocidad con que el usuario las consigue cerrar. Finalmente en la manifestación Net_condition, organizada por el ZKM de Karlsruhe en Alemania, se presenta Introduction to net.art 1994 - 1999, un manifiesto del net.art, irónico y serio al mismo tiempo, concebido por Alexei Shulgin y Natalie Bookchin y grabado en piedra siguiendo el sistema del proyecto Dump your Trash (1998) de Blank&Jeron.

http://encina.pntic.mec.es/jarv0000/9900.htm

Els efectes de l'arxiu

2010-05-22T17:33:00.003+02:00

Aquest vídeo és un clar exemple de com canvien les circumstàncies d'un fet quan sabem que aquest és filmat, i per tan arxivat. L'afecte d'arxiu fa que les reaccions i l'actitud de les persones canviïn tot transformant la realitat de un senzill espectacle. N'és una altre exemple les fotografies que ens fem posant dabant de la càmera i rient, podria ser que en aquell moment no estiguéssim a gust amb les persones que tenim al voltant, que ens hagin comunitat una mala noticia, que no estiguem de bon humor, etc.,però somriem davant ala càmera tot canviant la realitat i fer del moment una circumstància falsa i manipulada.

Noticies espectacle

2010-05-21T20:04:00.002+02:00

Polònia

Krackovia

El informal

El guiñol

L'home del temps d'Ona FM

Conservadors radicals

2010-05-19T20:56:00.005+02:00

Al principio, las manis apoyadas por el PP —casi siempre con temas rancios del tipo «sí a la familia (duoparental heterosexual católica)»— tenían una gracia intrínseca: señoras viejunas, aburguesadas, luciendo abrigo caro y perlas, enarbolando pancartas y jugando a ser obreros por un día. Tenía coña.

Pero francamente... El tema del aborto, ¿no podríamos dejarlo ya? A ver, desde mi posición (totalmente a favor): abortar no debe de ser algo que se haga con gran orgullo. Es decir, es como el derecho a la eutanasia: en realidad, lo ideal sería no tener que ejercerlo nunca. Pero desgraciadamente, todos podemos vernos en la triste situación de invocarlo, y lo justo sería que el estado no pusiera trabas para dejarnos la decisión a nosotros, que bastante chunga es. Ah, claro, esperen: que los mismos que están contra el aborto también suelen estar contra la eutanasia activa. Pero, ustedes que, pese a su pasado y presente fachoso, le han cogido tanto el gusto a la palabra libertad, ¿entienden que se trata de eso? ¿De que el estado garantice libertad? ¿Que nos permita decidir? Nadie va a obligarla a abortar a usted, señora del abrigo caro y las perlas. Es más, en el (improbabilísimo) caso de que se quedase usted embarazada (difícil, nos tememos, sin intervención del Espíritu Santo), nos importa un bledo lo que haga.

Revista El Jueves.

Models de comunicació no tradicionals

2010-05-19T20:03:00.014+02:00

Els nous models de comunicació intenten sorprendre a l'espectador tot creant ironia o sorpresa. La societat d'avui en dia no es sorprèn fàcilment ja que estem molt acostumats a veure tot tipus d'imatge. La TV i internet ha permès que tothom pugui conèixer un fet d'una manera directe. Però alhora han recreat les imatges una vegada i un altre fent que aquestes perdin el seu valor d'impacte. Quan una imatge se'ns repeteix reiteradament l'acabem percebent com a normal. Així doncs la comunicació no tradicional intenta buscar quelcom que efecti als sentiments de les persones.

Publicitat de Xiclets i Starbucks

Publicitat Wonderbra

Publicitat Pel·lícula Quentin Tarantino

Projecte de Yossi Lemel

Agència publicitària McCann- Erickson

Publicitat Creu Roja

Publicitat Amnistia Internacional

Projecte de l'agència publicitària Colenso BBDO

Publicitat Gucci

Projecte de l'agència publicitaria Adbusters

Portal de treball temporal www.Jobsintown.da

Agència publicitària Adbusters

Concepte video- espectacle

2010-05-19T15:20:00.001+02:00

Amb aquest gràfic, hem agrupat els conceptes que relacionem amb el nostre treball: la societat del videoespectacle.

Estacions de metro

2010-05-18T21:10:00.000+02:00

Amb aquetses imatges veiem que l'espectacle neix quan alguna cosa surt de la normalitat. Aquetes estacions de metro estàn dissenyades per a ser observades, contemplades, passejades i gaudides. Creant una experiència.

Edgar Müller

2010-05-18T20:57:00.000+02:00

Justicia espectacle

2010-05-18T20:36:00.001+02:00

Baltazar Garzón, jutge español, es va convertir en un personatge espectacle gràcies a la seva manera d'actuar davant dels judicis. Els seus casos mai són senzills ni comuns, sinò que escull aquells que porten més polèmica. És un personatge que li agada sortir en els mitjans de comunicació i que es parli d'ell. Veiem un gran símil amb els vídeos que podem trobar al You Tube, personatges que pengen imatges per crear polèmica sobre un tema. Els mitjans de comunicació són aquells que difonen l'espectacle, tot deixant que arribi a un gran nombre de públic. Garzón busca l'espectacle i que es parli d'ell, a diferència d'altes jutges espanyols que ni tan sols sabem el seu nom. Treballa amb la justicia de l'espectacle, per exemple, va processar a Pinochet quan aquest ni tan sols era espanyol, buscava la provocació, el merder, la fama.

Aquesta faceta busca-fama i crea-espectacle del jutge Garzón la podem veure caricaturitzada al Polònia, programa d'humor català on al mateix temps es parla de política.

Provocació o espectacle?

2010-05-18T20:13:00.000+02:00

Marques tan prestigioses com Chanel o Benetton ha optat per aplicar l'espectacle a les seves campanyes per tal de captar noves cotes de mercat. Si bé la senyora de 35 anys i rica ja la tenen com a client, amb aquestes campanyes intenten abarcar altres clients més joves, atrevits i moderns. L'espectacle apareix quan aquestes marques tant tradicionals, amb un producte conservador, intenten convèncer un públic que mai compraria la seva marca tot generant una polèmica provocació. Per exemple, els nois i noies de la campanya de Benetton són moderns, dinàmics, joves, atrevits, divertits...; pel contrari el producte que ofereix Benetton és car, refinat, conservador, delicat... O la segona imatge, també d'aquesta marca, en el cartell reflecteix valors com ara: modernitat, atreviment, sentiment... que no s'ajusten amb la marca. Benetton és un clar exemple de marca espectacle, on en les seves campanyes reflexen uns valors que el producte no compleix.

Ridícul és diversió

2010-05-18T19:30:00.000+02:00

A la societat d'avui en dia, ridiculitzar les altres persones provoca entreteniment per aquells que s'ho miren. Així doncs, si en el passat aquesta era una acció incòmode i poc ètica, avui el registe ha canviat totalment. La televisió ha creat un nou concepte d'entreteniment. Aquest va més enllà de recopilar imatges on els personatges s'equivoquen involuntàriament com s'havia fet als seus inicis. En el nou registe d'entreteniment es busca enganyar a la societat per a riure's d'ella. En veiem un exemple en programens televisius com ara "Just for laughs", on un actor fa creure una història a persones que es creuen amb ell pel carrer. Aquesta gent actua d'una forma i acciona segons la història que se li explica, per exemple, una dona que vol ajuda per transportanr un paquet, però a l'hora de la veritat marxa i deixa al que l'ajudava sol. Es filma d'acció i la reacció, la qualcosa provoca un interès entre el públic que posteriorment veu el vídeo ja que les reaccions dels personatges són totalment espontànies i moltes vegades surrealistes.

El teatre de l'espectacle

2010-05-18T14:39:00.000+02:00

El mundo de la publicidad nos ofrece un territorio de investigación social que, aunque formalizado con premisas diferentes a las de la política, suscita no pocas concomitancias con esa creación a posteriori de la necesidad del objeto ofertado. Una de las teorías más controvertidas dentro del ámbito publicitario es la posibilidad de crear en el consumidor la sensación de necesitar algo en lo que jamás ha pensado. Esto es, despertar en el público, mediante técnicas psicológicas precisas, el deseo de acercarse a algo. Algunos psicólogos han señalado su escepticismo respecto a esta teoría, aduciendo que es imposible crear ningún deseo nuevo en un espectador que no esté ya previamente dispuesto a asumirlo. La publicidad, en lo que nos interesa aquí, nos muestra un debate en el que nos deberíamos mover más menudo: ¿qué genera qué? ¿Es el producto quien genera su necesidad (utilidad) o la necesidad (deseo) quien promueve la producción de bienes?

En el ámbito político, esto también ocurre aunque las razones de fondo tengan caracteres diferenciales. Se cambian leyes y se transforman disposiciones con la voluntad de adecuarse a los tiempos cambiantes. La mayoría de las veces, sin embargo, las reglamentaciones que se proponen sirven para engrasar, actualizar o mejorar los mecanismos propios de la acción política y no tanto las aplicaciones en la trama real del conjunto de la sociedad. Esto es, la idea del "bien público" legitima la posibilidad de realizar cambios y tomar decisiones que básicamente afectan a los procedimientos propios de la clase política (gobernantes y técnicos), en los que las aplicaciones ya se presuponen en su interior.

Pero, ¿cómo definiríamos toda esta situación? ¿Qué nombre puede venirnos a la cabeza cuando pensamos en todo este entramado de técnicas y búsqueda de legitimidad? Sea la que sea la que finalmente encontremos, ésta no estará muy lejos de lo que llamaríamos "el teatro del espectáculo"; un universo ("iglesia", como apuntó Debord) en el que el deseo y la necesidad quedan confundidos indisolublemente para bien de quien monta el escenario: el camino no será otro que preparar el show de manera que el espectador sea finalmente consciente de la necesidad del mismo, asumiendo de paso su positiva participación en el mismo.

Fragment de EL PARQUE: LA TEATRALIZACION DEL BIEN PUBLICO de Jorge Luis Marzo

Lip Dubs

2010-05-18T14:29:00.007+02:00

Els Lip Dubs són uns videos on una sèrie de gent realitza una performance mentres fan "play back" a una cançó coneguda. La majoria els fan gent que pertany a una comunitat com pot ser una universitat o una empresa. Un dels exemples és el lip dub que ha fet recentment Vueling com a campanya publicitària. Com a resultat tenim una marca que se'ns fa més familiar i pròxima, ens dona bon rotllo i confiança.

Intervensions en documentals

2010-05-18T13:58:00.004+02:00

Altres videos. Links:

BBC ep. three

BBC ep. sport relief

BBC ep. six

Videoclips espectacle

2010-05-18T13:34:00.003+02:00

Altres vides. Links:

Chemical Brothers - Star Guitar

Coldplay - Strawberry Swing

Anuncis espectacle (Colour like no other)

2010-05-18T13:32:00.002+02:00

Altres videos. Links:

Sony Bravia #2 Egipte

Sony Bravia #3 Plastelina

Sony Bravia #4 Bouncy Balls

Sony Bravia #5 Domino city

Similar:

Rémi Gaillard, performances amb toc d'humor

2010-05-18T13:19:00.005+02:00

Remi Gaillard (1975) és un humorista francés que es va convertir en el centre d'acenció dels mitjans de comunicació del seu país després de protagonitzar diverses bromes a manera d'esquetx. Aquestes van ser difoses per internet creant una gran polèmica. Fins avui dia Gaillard ha aparegut a diversos esdeveniments esportius, jocs de TV, mítings polítics, etc. A totes les seves actuacions apareix amb una disfressa per a caricaturitzar un personatge, per exemple: a un tauró o al Super Mario Kart. Les seves accions transformen els carrers o els llocs d'interacció, tot dinamitzant l'espai d'una manera molt còmica.

A la seva web http://www.nimportequi.com/en/ penja els seus esdeveniments realitzats. D'aquesta manera no només és espectacle el fet de que interactuï al carrer fent performance sinó que també ho és el fet de que posteriorment pengi el testimoni del vídeo a inernet amb la finalitat que tothom els pugui visualitzar.

Altres videos. Links:

Tour de France

Football

Elevator

Flashmob

2010-05-18T02:12:00.000+02:00

Happening de Ball al Metro de Barcelona

Pillow Fight a Nova York

T-mobile Dance

Flashmob en un Supermercat

Grand Central congelat

Els flashmobs són una sèrie d'esdeveniments que poden formar part d'una campanya publicitària o per simple divertiment. Un grup de persones es posen d'acord per realitzar tots una mateixa acció en un lloc públic creant una sorpresa en les persones que s'hi troben però no formen part d'aquesta performance. Durant els últims anys aquestes activitats s'han posat de moda. L'última que es va fer va ser el Pillow Fight que es va realitzar a diferents capitals del món al mateix temps. Aquesta dèria ha arribat a Barcelona fa poc i ja n'ha realitzat uns quants de flash mobs amb una gran acceptació social. S'ha convertit en una nova forma d'oci.

Per la nostra part, els flashmobs que ens semblen més interessants són els que simulen una parada en el temps en un lloc públic com ara un supermercat o a l'estació Grand Central. Sense caure en el tòpic de ballar o cantar, el fet que mitja part dels presents es quedin aturats sense cap raó aparent, dóna una sensació de relax i pausa necessària i interessant de viure en les nostres accions diàries.

Japonesades vàries

2010-05-17T23:27:00.000+02:00

El morbo com a espectacle a la televisió

2010-05-17T22:29:00.000+02:00

Però per a que existeixin programes recopilatoris de "bestieses" de la televisió, són necessaris programes que busquen aquesta "bestiesa" i la porten a la televisió. Camuflats com a programes seriosos i culturals, "21 dias" i "callejeros" han passat a formar part dels principals promotors de l'espectacle a la televisió. Una sèrie de dubtosos periodistes, es dediquen a buscar el morbo al carrer, fent veure que es tracta d'un documental. Els programes zàpping com l'APM només es dedica a agafar els moments més espectaculars d'aquests programes.
21 dias Fumando porros
21 dias haciendo porno

Callejeros

Zappings

2010-05-17T22:28:00.000+02:00

Actualment els programes que més se semblen als antics "bloopers" són els coneguts com els "Zappings". La principal diferència és que ara no es fan recopilatoris de videos casolans sinó de videos de la mateixa televisió. Com bé diu una secció del programa APM (el principal programa zapping de catalunya); la televisió és un circ. Ja no és necessari que la gent envii imatges gracioses perquè la mateixa televisió ja en crea diariament.

exemples:

APM
Zapping de surferos

L'esport no és perfecte

2010-05-17T21:38:00.000+02:00

bobsleigh

patinatge sobre gel

Disseny espectacle

2010-05-17T21:18:00.004+02:00

Aquest és un recull de diferents dissenys gràfics o industrials que busquen l'espectacle com a forma de representació. Amb ell aconsegueixen l'atanció del públic i la seva admiració gràcies a la originalitat i l'estètica dels productes.

Seguint els passos de Japó

2010-05-17T21:01:00.000+02:00

A l'occident, després de l'aparició d'Humor Amarillo i el seu èxit, va començar a crear programes amb un estil similar. A Espanya, per exemple, va apreixer El Grand Prix, on els concursants també havien de passar una sèrie de proves amb disfresses grotèsques, per recorreguts impracticables per facilitar la caiguda i moviments patosos i així crear l'humor.
L'espectacle també es crea en les presentacions de les proves vàries, on apareixien noies ben maques totes, amb poca roba, fent una coreografia.

El Grand Prix

Espectacle: paraula bàsica pel màrketing

2010-05-15T19:07:00.000+02:00

En l'actualitat, atreure l'atenció del públic és una de les fites més importants per a una marca, i més quan es tracta d'una marca gràfica. L'espectacle és bàsic per a crear un interacció entre la marca i l'usuari. Si les imatges són sorprenents, gracioses o provoquen confusió, és garantia que la marca es vegi, cridi l'atenció i sigui comprada. Kukuxumusu van comprendre molt bé aquèsta mecànica i és per això que ara és una marca mundialment coneguda i inconfusible.

Imatges tretes de: www.kukuxumusu.com

El Japó, "el circ de la tele"

2010-05-15T18:55:00.000+02:00

El Japó és un país molt introduït a les noves tecnologies, viuen al dia dels nous invents, les noves tendències en tecnologia, nous mecanismes i noves maneres d’entendre el món. Encara que la seva cultura sigui molt diferent a la nostra, també entenen el concepte de “divertiment per divertiment” o altrement dit: “espectacle per espectacle” com a forma d’entreteniment. Les noves tecnologies fan que aquest espectacle pugui ser possible, perquè no s’entén l’espectacle sense un públic. Programes televisius Japonesos com ara Humor Amarillo (un dels més coneguts arreu del món) han esdevingut un espectacle gràcies a la seva distribució per la xarxa. Aquesta és la eina i el mitjà gràcies el qual l’espectacle pot ser possible. Humor Amarillo és una sèrie de capítols on un grup de gent posa a prova les seves habilitats físiques. No seria espectacle si no fos perquè els mateixos participants busquen la burla i l’entreteniment del públic.

El Ranking del dolor
100 golpes Humor Amarillo

Japó el país amb més programes grotescs, buscant sempre la sorpresa, creant espectacle de coses inimaginables. Qui pot creure que existeixi un programa on l'argument sigui el de maquillar una sèrie d'homes per transformar-los en dones? O bé un programa on es tracta de fer la vida impossible a una sèrie de concursants, provocant-los el riure constantment i pegar-los amb un batsu (arma japonesa que sembla una vara de fusta) al cul quan no poden evitar riure? Aquests programes i molts més són els que veuen els japonesos a diari des de les seves cases. Qui sap, potser el desenvolupament tecnològic i l'alta productivitat laboral implica com a conseqüència crear una televisió amb una programació més intrascendent?

CrossDress Paradise

Do not Laugh (Batsu Game)

La Societat Espectacle. Guy Debord

2010-05-15T18:22:00.000+02:00

Guy Debord (1931- 1994) va ser un revolucionari filòsof, escriptor i cineasta francès. Va formar part de la Internacional Situacionista, una organització d’artistes i inteŀlectuals revolucionaris, els seus objectius eren acabar amb la societat de classes del capitalisme. Ideològicament parlant la IS era la mescla de diferents moviments revolucionaris existents dels del segle XIX.

En el seu llibre “La societat de l’espectacle” Debord ens parla sobre la societat moderna on “tot el que una vegada va ser viscut directament s’ha convertit en una mera representació”. Aquesta pràctica de la societat dels segle XX que Debord va identificar avui en dia segueix succeint, i fins i tot s’ha magnificat. Sembla ser que si no hi ha un testimoni visual d’un fet, aquell, no ha succeït. Per exemple, ens sembla iŀlògic fer un viatge i no captar cap imatge amb la nostre càmera, però alhora, potser el nostre record és molt més real i profund que aquella fotografia. Ens veiem dins d’una falsa obligació de que allò viscut ha de ser representat. Aquí neix les bases de la societat espectacle, on el present és una representació, segurament falsa, del passat. Falsa perquè tot allò explicat o vist en imatges no és allò ocurregut, sinó la representació del fet. Quan som testimonis d’una explicació és perquè no estàvem en el lloc de l’acció, per tant si no estàvem en l’acció tampoc podem entendre, d’una forma perfecta i real, l’acció. Ens limitem a imaginar.

Debord argumenta que la història de la vida social es pot entendre com “la declinació de “ser” a “tenir”, i de “tenir” a simplement “semblar” ”. Aquesta condició de la vida social autentica s’ha substituït per l’imatge. Aquí em de veure néixer el criteri, la inteŀligència, el saber, per poder identificar allò que és i allò que només sembla. Debord deia que actualment estem en un “moment històric en el qual la mercaderia completa la seva colonització de la vida social”. El vídeos que podem visionar a internet, per exemple, creen noves xarxes socials: gent que comenta l’escena, que la comparteix amb altres persones, grups de Facebook al voltant del fent, etc. L’espectacle és la imatge inversa de la societat actual, on les relacions entre mercaderies han substituït les relacions entre la gent. Les xarxes socials virtuals han canviat la societat tot fent que aquestes relacions entre persones siguin més dinàmiques, ràpides. “L’espectacle no és una col·lecció d’imatges”, Debord escriu, “en canvi, és una relació social entre la gent que és mediada per imatges”.

La societat espectacle proporciona una reinterpretació extensa del treball de Marx, més especificament en la seva aplicació del fetix de les mercaderies al medis de comunicació contemporanis. Encara que Debord visqués al segle passat el seu text és perfectamet adaptable a la societat actual, immersa en el món de les noves tecnologies i la rapidesa de canvi d’informació que aquestes proporcionen.

Veure llibre

Fem una ullada al diccionari...

2010-05-12T02:41:00.001+02:00

Del diccionari:

espectáculo s. m.

1 Acto que se representa ante un público con el fin de divertir.

2 Acción o cosa que llama la atención y causa admiración.

3 Acción o cosa que causa extrañeza o escándalo: ¡cállate ya, que vas dando el espectáculo por la calle!

espectáculo

m. Función o diversión pública.

Aquello especialmente notable que se ofrece a la vista o a la contemplación intelectual.

Acción escandalosa o extraña.

espectáculo

s m espectáculo [espek'takulo]

1 representación destinada al entretenimiento de un público

un espectáculo teatral

2 conjunto de actividades que tienen relación con estas representaciones

el mundo del espectáculo

3 acción que atrae la atención y causa admiración

Un eclipse es un espectáculo cósmico.

4 acción que atrae la atención y causa escándalo

Se emborrachó y acabó dando un espectáculo bochornoso.

Google Earth; un nou llenç preparat per ser objecte d'intervensions de gamberros

2010-05-11T14:53:00.000+02:00

Amb l'aparició del mapa mundial interactiu creat per Google, on apareix fotografiada la Terra fins al més mínim detall, persones d'arreu del món van trobar que era una bona eina per deixar la seva petita gamberrada per a la posteritat i que, a més a més, ho pogués veure tothom. Google Earth està plè de petits espectacles que han passat història, famosos per la xarxa d'internet.

La primera gamberrada detectada va ser la d'un adolescent que va fer un dibuix obscè a la teulada de casa seva per quan fessin la foto des del satèlit. La feta, però, va fracassar, Google Earth ja havia retratat la teulada de casa seva abans de la pintada.

"A Rory McInnes, un joven inglés de 18 años, le va a caer la bronca de su vida en cuando vuelva a Inglaterra tras su año sabático en Brasil. Inspirado por un documental televisivo sobre Google Earth, el chaval decidió saludar al satélite pintando un cipote de 20 metros de largo en el tejado de la mansión de sus padres en Berkshire.

Allí llevaba un año pintado, sin que los desapercibidos progenitores supieran nada, hasta que un helicóptero de recreo sobrevoló la finca, vio el graffiti e invitó a sus pasajeros a tomar fotos. Según ha declarado a Metro Clare, la afligida madre de Rory: “No queremos tener más hijos, así que la idea dormir bajo un símbolo gigantesco de fertilidad es, cuando menos, inquietante”.

Sin embargo, el joven no ha logrado su objetivo de aparecer en Google Earth, que sigue mostrando el tejado impoluto, como cuando sus sufridos padres se gastaron 1 millón de libras en la choza."

http://www.metro.co.uk/weird/594257-teens-giant-penis-surprise-for-parents

Inspirats per aquest esdeveniment, uns joves estudiants de l'Escola Bellemoor a Southampton van conseguir dibuixar un simbol fàlic de set metres i que sortís al Virtual Earth de Microsoft. Per fer-ho, van cremar la gespa de la seva escola.

Més tard, a Noruega, dos amics van estar esperant l'aparició del cotxe Auto Street View, de Google Earth, al costat de casa seva disfressats de submarinistes i preparats per perseguir-lo carrer amunt. Clica aquí per veure-ho des de Google Earth.

Bloopers

2010-05-10T21:25:00.001+02:00

L'origen dels "fails", com podem veure en aquest video, han estat els programes de recopilacions de videos divertits que es poden veure a la televisió. Fa uns anys aquests programes, dels "fails" se'n deia "Bloopers". Ara, amb l'ús d'internet, ja no cal enviar cap video divertit a cap programa perquè en facin un recopliatori sinó que simplement es penja a la xarxa i la mateixa comunitat d'usuaris d'internet ja en poden fer ús.

Exemples:

Imatges Fail

2010-05-03T12:35:00.001+02:00

Fent referència a la secció de videos "Fail", aquestes imatges segueixen la mateixa temàtica tot mostrant-nos petits fragments de la realitat que ens envolta que, per alguna raó, surten de l'habitual. Trenquen els estàndards creats per la nostra societat i com a resultat són ara objecte de burla.

Stop Fail

Logo Fail

Dog Fail

Cat Fail

Vouyer Fail

Pull Fail

Equalty Fail

Post Fail

Telephone Fail

Camera Fail

Imatges tretes de Failblog.org

Imatges espectacle

2010-05-02T16:34:00.001+02:00

Per entendre una mica més el videoespectacle adjuntem aquesta imatge ja que considerem que s'apropa molt a la temàtica i l'estètica del que volem explicar. Aquesta nova manera d'entendre el video intenta sorprendre la societat tot provocant, alhora, burla i entreteniment.
Imatge treta de: Birthday Card by Avanti - Glamour Puss - Bowhouse Online Store - Australia's Award-Winning Store for All Your Dog and Cat. www.bowhouse.com.au/UserFiles/2415-Files/Image/CS9384BD.jpg

El joc i la fantasia forma part d'aquesta manera d'entendre el vídeo que estem analitzant en el treball. Aquest tipus d'espectacle està directament relacionat amb el joc com a forma d'entreteniment i d'imaginació.

Imatge treta de: Designaside » Tim MacPherson
www.designaside.com/wp-content/uploads/2010/03/Tim-MacPherson04.jpg

Imatge treta de: Peter Bruegger presented his moustache mugs
at designersblock.

Imatge treta de: http://www.nytimes.com/slideshow/2008/12/01/arts/20081201_BROKEN_SLIDESHOW_index.html

Els efectes de l'alcohol

2010-04-25T16:26:00.004+02:00

L'home i les seves sandàlies
La descontextualització de les situacions és la que ens ajuda a entendre com a sorprenents o divertides diferents escenes que dins el seu entorn podríem identificar com a normals. En aquest vídeo veiem un home sota els efectes de l'alcohol i les drogues en una festa diürna. El fet que li costi tan esforç posar les seves xancletes genera un efecte de sorpresa i divertiment per l'usuari del vídeo. El vídeo ens mostre una escena d'una festa descontextualitzada, ja que l'observador immortalitza la situació tot intentant xocar amb la realitat i mostrar com es veu, des de fora, una escena com aquesta, segurament molt corrent en qualsevol festa d'aquest tipus.

Avi rus en un control d'alcoholèmia

Detingut a comissaria

Abans de l'era del vídeo com a objecte de diversió, escenes com aquesta era difícil portar a la llum. Ara coneixem aspectes de la vida quotidiana d'una forma directe i fàcil gràcies a internet, a les xarxes socials o a webs com ara YouTube destinades a aquesta funció.

Lacassitos

Personatges

2010-04-25T16:12:00.001+02:00

Àvia a la webcam

Àrbitre

Ballarí de revetlla

David after the dentist

Aquest és un vídeo d'un nen sota els efectes de l'anestèsia, capta l'atenció de l'usuari per la raresa del fet: un nen de pocs anys experimentant els efectes d'una anestèsia mal administrada i que per tan li fa tenir al·lucinacions. El fet és divertit per les sensacions que veiem reflectides en l'infant. Ens ajuda a entendre quina és la reacció de la nostre cultura davant d'un nen que pateix un transtorn que normalment associat al món adult.

Nen Evil

Sandrita la Transexual

Número 12350 al càsting

Model
A la societat actual, ens agrada veure personatges reconeguts socialment com a "perfectes" equivocant-se en allò que fan. És a dir, per exemple, una model que es dedica a moure's per passarel·les tot mostrant el seu cos perfecte i també el vestit que du, ens sembla divertit el fet de que entrepussi i faci el ridícul davant dels seus observadors. En moltes ocasions no relacionem la vida laboral de les persones amb la seva vida personal, o millor dit, la seva part més humana. Ens sembla que les persones fent la seva feina no s'han d'equivocar. Però alhora això seria un comportament de robot.
L'espectacle no és la caiguda de la model sinó el fet de que la societat hagi distribuït el vídeo per tot arreu fent-ne burla. Nombrosos programes shows han reproduït fins a la sacietat aquest vídeo per a veure i demostrar que allò tan perfecte com són les super-models a vegades també s'equivoquen i fan el ridícul. Són, doncs, els consumidors dels vídeos elsque fan que el producte es converteixi en un show, en un espectacle.

Nen ballant Beyonce

Nen marxós

Equip de futbol
Aquest vídeo l'hem seleccionat com a exemple d'espectacle intencionat. A diferencia d'altres vídeos que es poden visionar en el blog, aquest tracte d'una escena pensada i preparada pel divertiment del públic. Una forma diferent de jugar el futbol, amb uns binocles del revés i tots els problemes que això pot ocasionar a l'hora de jugar un partit. El fet de no veure-s'hi fa que els personatges actuïn d'una manera divertida i sorprenent, la qual genera el riure de la persona que visiona el vídeo. En la nostre societat és molt freqüent el fet que ens faci riure la incompetència d'altres persones, no ho entenem com una cosa trista sinó que per a nosaltres té un valor divertit, forma part de la nostre cultura i educació.